Anem de Concerts

Two Fingers Of Firewater és una banda molt jove del sud de Londres que amb el seu segon treball “Songs To Listen To” ha creat una expectació molt important.

El primer concert del cicle Tardor 2011 que programa Pecan-Pie

serà el dissabte 1 d’octubre al Teatre d’Alaró.

Els preus de les entrades són 10 euros a http://www.pecan-pie.org i 12 euros a taquilla.

El grup convidat és Los Chicos de John Deere.

Aquí tens la promoció del concert per part de Pecan-Pie:

Escoltant la seva música ningú diria que Two Fingers Of Firewater és una banda sorgida d’una petita població al sud de Londres, més aviat pensaríem que Wilco s’han traslladat a Glasgow i s’han deixat seduir per Teenage Fanclub, i això és perquè els referents directes d’aquest jove quintet es troben al rock americà contemporani tot afegint un gust per les harmonies vocals que recorda fàcilment als herois escocesos esmentats.
Two Fingers Of Firewater és una banda molt jove que amb el seu segon treball “Songs To Listen To” (2011, Clubhouse Records) ha creat una expectació molt important. Des que el disc va aparéixer la passada primavera les coses s’han accelerat pels TFOF. Convidats a diversos festivals de l’estiu (Guilfest, Truck, Cornbury), assenyalats per la BBC com un dels nous grups anglesos més prometedors, acompanyats en directe pel prestigiós músic de country-rock, col·laborador habitual dels Rolling Stones i gurú de la pedal-steel Al Perkins; o elegits per a la gira d’estiu de The Dreaming Spires. I tot això no ha fet més que començar. Aquest grup apunta molt amunt!

Per completar l’actuació tendrem a la banda de moda de l’escena indie mallorquina. Els Chicos de John Deere no han enregistrat encara el seu primer disc però ja estan en boca de tothom. La seva alegre mescla de sons dels seixanta, rock independent i descarada actitut els converteixen en la millor opció per competir amb Two Fingers Of Firewater en deixar el millor gust de boca del concert. Tot plegat ho muntam al teatre d’Alaró, un escenari perfecte perquè tot sigui una festa de rock and roll de les que se’n xerrarà per molt de temps. Estau avisats!

Tweet

El 24 de setembre de 2011 Dorian actuarà a la XLVII Festa des Vermar de Binissalem

El grup musical de Barcelona es retrobarà amb el seu públic mallorquí més fidel en una actuació molt especial a les acaballes de la seva Gira “La Ciudad Subterránea”.

Si demanàssim en una enquesta quin és el grup d’electro-pop nacional més estimat a Mallorca, segurament la resposta seria Dorian. El grup musical barceloní sap molt bé que té una gran quantitat de seguidors a l’illa i m’ha fet saber que és un plaer actuar a Mallorca. Des de la seva formació ja han vengut a tocar diverses vegades– Cultura Club, Muro, Moscari, Casino Royal – i ja en són dues les ocasions – Sa Pobla i Cultura Club – en què ens han presentat les cançons de “La Ciudad Subterránea” (PIAS Records, 2009).

El dissabte 24 de setembre a la XLVII Festa Des Vermar de Binissalem ens tornen visitar Marc, Belly, Bart i Jordi. Fa tres anys els convidats a aquesta festa varen ser Vetusta Morla, grup musical de l’escena independent nacional que presentava el seu primer disc en un primer concert a Mallorca, que va sorprendre al públic de la Plaça de l’Església de Binissalem. El 2009 va ser el torn d’una altra bona formació nacional que, encara que ja tenia més d’un treball publicat, era pràcticament desconeguda pel públic illenc. L’èxit de públic obtingut a aquesta actuació de Nudozurdo, així com a la de Vetusta Morla, va tornar a situar el poble del vi dins el circuit musical indie. L’any següent, l’expectativa en torn de qui seria el grup protagonista, tot i que semblava que apuntava a qualque formació nacional emergent, va ser ben superada amb la confirmació de Niños Mutantes, considerats uns veterans dins l’escena estatal. Enguany, gràcies a la intermediació de la promotora BYTE, el consistori binissalemer ha optat per Dorian, un altre grup musical consolidat dins el panorama independent nacional, que es guanya la vida amb la música sense sotmetre’s als criteris del mercat.

Abans de l’esmentat disc, Dorian va publicar ”10.000 Metrópolis” (Bip Bip Records – K Industria, 2004) i “El Futuro no es de Nadie” (PIAS Records, 2006). Amb aquest darrer va realitzar una extensa gira de presentació que va durar dos anys i que els va permetre actuar en importants sales i festivals d’Espanya, Portugal i EUA.

El disc “La Ciudad Subterránea” (PIAS Records, 2009) és fruit d’un costós procés d’enregistrament que ha durat vuit intensos mesos. És un àlbum rodó que manté la tensió musical i narrativa fins al final. D’aquesta manera, es mantenen fidels al seu so, una mescla de pop espanyol tradicional i d’electrònica contemporània. Però, gràcies a la producció d’Àlex Ferrer (aka Sidechains / The Requesters) l’han dotat d’una robustesa i d’una contundència que el grup ha sabut traslladar al directe. Dos anys després de la publicació i després de molts de concerts pel territori nacional i també a Mèxic, Dorian es retrobarà amb el seu públic mallorquí més fidel en aquesta actuació que, segons ha avançat Dani Mateu (BYTE), comptarà amb algun convidat sorpresa per convertir l’esdeveniment en una celebració singular al Final de la Gira de “La Ciudad Subterránea”.

Aquest escrit conta la inoblidable experiència viscuda per na Mar, en Rumbo i qui l’escriu, en Pedrito, després d’assistir al concert de The Pains of Being Pure at Heart a Lloseta.

Anam a veure el concert de The Pains Of Being Pure At Heart

Diumenge 19 de juny de 2011 en Pedro, en Miquel, en Rumbo i na Mar ens reunírem per tal de veure el concert d’un grup musical de Brooklyn als Jardins del Palau Comte d’Aiamans. Dita agrupació, The Pains Of Being Pure At Heart, està enmig d’una gira de presentació del seu segon LP “Belong” (2011). Val a dir que tots quatre hem seguit el grup des de la publicació del seu primer disc l’any 2009, cosa que ens feu adonar-nos de la gran oportunitat que teníem a les nostres mans. Era un privilegi poder veure a Mallorca un grup que ara mateix es troba en el punt més àlgid de la seva carrera, tal com vaig comentar a www.anemdeconcerts.com. Com és habitual, després del concert, que no va arribar a l’hora de durada, tots quatre anàrem a saludar i a conversar amb els tres components del grup que baixaren a la zona del públic. Finalment, després d’haver-nos signat l’entrada del concert i fer-nos unes fotos, el guitarrista del grup acceptà la invitació d’anar a fer una copa amb nosaltres al Cuplé de Binissalem, pub del nostre poble. Tot i que s’ha de dir que ja des d’un principi es mostrà molt agradable i amb ganes de conèixer els seus fans, que cap al final de l’aventura esdevindrien uns bons amics.

L’inici d’una amistat

Al Cuplé de Binissalem mantinguérem una interessant conversa i un canvi d’impressions musicals amb en Christoph Hochheim, guitarrista de TPOBPAH. Estàvem de tertúlia amb un músic d’un conjunt de nivell, que es pot classificar dins l’estil noise pop i shoegaze, el qual va protagonitzar un debut d’èxit per mor de tornar a l’actualitat aquest tipus de música, molt habitual als anys 80. Després del primer disc homònim -les cançons del qual vaig poder escoltar en directe al Primavera Sound 2009- i d’haver estat considerat un grup musical revelació d’aquell any per la premsa especialitzada, enguany han publicat un disc que apunta cotes més altes, amb un so més compacte, agressiu i acostat als 90’s. Les guitarres són més marcades, amb més distorsió i els temes més madurs conformen un estil propi, donant per superada la prova del temible segon disc. Aquesta mateixa sensació fou la que vàrem tenir a Lloseta poques hores abans. Idò sí, encara sense assimilar-ho del tot, estàvem conversant i fent amistat amb un dels protagonistes d’un grup que està escrivint història a l’escena musical independent mundial i que sona a totes les sales que punxen música de qualitat i no comercial.

L’inici d’un somni

Tal com passava l’estona, la conversa esdevenia més divertida i anava adquirint més confiança. Fins i tot li donàrem a conèixer quins eren els nostres plats típics i li explicàrem com es feia la sobrassada, cosa que el sorprengué extremadament. Tornant al tema del conjunt musical, en Rumbo va demanar a en Chris on era el pròxim concert, ja que ara estan immersos en una gira arreu d’Europa. Ens digué que tocaven l’endemà, dilluns, a la sala Apolo de la Ciutat Comtal, Barcelona. El músic ens demanà si hi aniríem. Nosaltres li diguérem que el fet de viure a una illa ens suposa un esforç considerable a l’hora de moure’ns per la península, ja que no és el mateix agafar el cotxe que l’avió. Així que li proposàrem d’anar-hi si ens facilitava les entrades del concert i l’allotjament. Ell assentí de bon gust i na Mar, en Rumbo i en Pedro ens miràrem i diguérem: hi anam? Tots llevat d’en Miquel teníem lliure l’endemà i sabíem que era una gran oportunitat que potser mai més se’ns tornaria a presentar.

Dit i fet

Això no s’ha de pensar més! Avançada la matinada de diumenge, l’equip Rumbo-Pedrito-Mar començà a fer feina: comprar els bitllets d’avió i acompanyar el músic a l’hotel on s’allotjaven els altres membres del grup. De camí cap a l’hotel, en Rumbo va transmetre a en Chris la nostra impressió sobre la durada del concert i també li digué que havia trobat a faltar algunes cançons. El guitarrista, molt atent, li demanà quines eren. Finalment, ens acomiadàrem i ens digué que intentaria convèncer els altres membres per fer una actuació més llarga i incloure les nostres peticions en la pròxima set list.

Comença l’aventura

Unes hores després ja arribàvem a Son Sant Joan per volar cap a Barcelona, on arribàrem a bona hora per dinar. Després d’un poc de descans, iniciàrem la presa de contacte per telèfon amb en Christoph, tot i que amb un anglès macarrònic. I, un cop finalitzades  les proves de so, ens reunirem per anar a l’hotel on el grup s’allotjava per triar els llits. Va ser el moment en què en Rumbo va fer-li un present de part de l’equip: una sobrassada feta a Binissalem. El deixarem descansar i dutxar-se i partírem a menjar un poquet. A les 21 hores del dilluns 20 de juny de 2011 donàrem els nostres noms a la taquilla de la sala Apolo en qualitat de convidats pel grup musical de Nova York, tot un somni!

El somni es fa realitat

La sala és plena, acull a 1100 persones que saben quin grup volen veure. Podem situar-nos a les primeres files. El so és espectacular, el públic està entregat, no para de corejar totes les lletres i moure’s amb la música del conjunt, que està encara més motivat. La tercera cançó difereix de la set list del dia anterior. Resulta que Higher Than the Stars és una de les sol·licitades per en Rumbo quan acompanyava el guitarrista al seu hotel de Palma. Això és un luxe! No hi cabem de goig. Ara ja veiem la continuació del concert d’una altra manera, som uns privilegiats. Estam satisfets, som on volíem ser i en Chris ens saluda amb un somriure, el significat del qual era que estàvem on ell volia que estiguéssim.

El punt ‘crazy’

Arriba el bis, amb la cançó “Contender” interpretada en solitari per Kip Berman, cantant i guitarrista, de la mateixa manera que ho va fer a Lloseta. Això ja s’acaba, només queda una cançó. Queden els darrers minuts del somni. En acabar la cançó, Kip espera que tots els membres es tornin a incorporar a l’escenari i, arribat el moment, diu: “The next song is for Chris… y sus amigos nuevos”. De sobte ens adonam que això fa referència a nosaltres i de manera impulsiva aixecam els braços i feim mamballetes. En aquest mateix moment s’encenen els llums que il·luminen el públic i en Chris ens assenyala, fent saber a tota la sala qui són ‘sus amigos nuevos’!!! El punt més ‘crazy’ va ser que el tema que va començar a sonar era “Say no to Love”, demanat expressament per en Rumbo, i a més a més és una cançó que no toquen habitualment a la seva gira. Això no té preu!

El concert va acabar amb una segon bis, tocant A Teenager in Love i Hey Paul, aquesta darrera tampoc inclosa al repertori del dia anterior.

The Pains “will always remain in our hearts”

Gràcies a na Mar i en Rumbo per acompanyar-me en aquesta ‘crazy and amazing’ aventura, com diria en Christoph Hochheim, el nostre nou amic. A ell, a Kip Berman, Peggy Wang, Alex Naidus, i Kurt Feldman, fer-los saber que The Pains “will always remain in our hearts”.

Ens ho hem cercat, ens ho mereixem.

Pedrito
Anem de Concerts

Ja es poden comprar les entrades i l’abonament dels concerts de l’Alternatilla.

Ja es poden comprar les entrades i l’abonament dels concerts de l’Alternatilla 2011 mitjançant www.fonart.com/entrades i a la taquilla del Teatre de Lloseta. Aquest abonament recull les 11 actuacions de música, cinemix i humor que es celebren a l’esmentat teatre des del 3 de maig fins al 2 de juny, amb un preu especial de 50 €. Read more…

Els mallorquins tornam tenir el privilegi de veure un concert d’una banda que està en un punt alt de la seva carrera.

La banda de Brooklyn va debutar amb un disc homònim que va contagiar a tots la seva passió pel shoegaze i pop dels 80′s, amb cançons que recordaven a altres discs i altres grups que tenien unes estructures disseny ades per rompre amb les tornades. Hits immediats que el públic dels seus concerts coreja ben fort, com vaig poder presenciar al Primavera Sound 2009. A punt varen estar de visitar l’illa aquell mateix any, però la seva fama va pujar tant com l’escuma que els seus interessos varen girar-se per aprofitar les ofertes més altes que els presentaven les grans promoto res internacionals. Era el seu moment de grup emergent.

The Pains Of Being Pure At Heart acaben de publicar “Belong” (Slumberland, 2011). Apunta cap a unes cotes més altes, amb un so més compacte, agressiu i proper als 90′s. Les guitarres són més marcades, amb més distorsió i un repertori més madur compost de deu temes en els quals també prima l’amor com a tema principal de l es seves lletres.

El 19 de juny de 2011 podrem, per fi, veure a TPOBAH a l’illa.  Una ocasió que s’ha d’aprofitar, ja que es tracta d’una banda que està en un punt alt de la seva carrera (són part del cartell del Coachella 2011). Els Jardins del Palau Comte d’Aiamans de Lloseta tornaran acollir un concert històric, com ho va ser el de Patti Smith el 2010.

Vandaveer i Cheyenne Marie Mize protagonitzen el segon concert del cicle ‘A Gentle Evening with’

Artista Convidada: Cheyenne Marie Mize

Nascut a Ohio, criat a Kentucky i establert a Washington DC, Mark Charles Heidinger és l’ànima de Vandaveer, un projecte musical que ofereix cançó americana melòdica, encisadora, dolça, desemparada i acollidora. Mark Charles va iniciar Vandaveer en solitari en 2007 després d’haver format part d’algunes bandes de l’àrea de la capital americana com These United States o The Apparitions, però ràpidament va afegir la cantant Rose Guerin que, amb la seva potent, delicada i desgarrada veu dóna una nova paleta de colors a la melòdica veu de Mark Charles. Rose i Mark Charles provenen ambdós del col·lectiu de músics de folk de Washington Federal Reserve.

Vandaveer té dos discs publicats “Grace & Speed” (2007, Gypsy Eyes) i “Divide & Conquer” (2009, Supply and Demand), dos discs plens de meravelloses melodies que basculen entre la melancolia i l’optimisme, però sobretot que ens deixen cançons eternes, d’aquelles que van directes al nostre inconscient més profund per quedar-s’hi. El tercer disc “Dig Down Deep” (2011, Supply and Demand) apareix oficialment durant la gira europea que te com a única data al nostre país la del Cafè Lisboa de Palma i podrà comprar-se a l’actuació. “Dig Down Deep” és una insospitada, ferma i encertada passa de Vandaveer per una cançó més vitalista, més instrumentada i descaradament pop, potenciant les harmonies vocals de Mark Charles i Rose. Un disc certament optimista.

Acompanya Vandaveer com a convidada especial Cheyenne Marie Mize, una jove artista indie-folk que te l’honor d’haver-se iniciat de la mà de Bonnie Prince Billy en un EP compartit titulat “Among The Gold” i que en aquests moments presenta el seu primer llarga durada “Before Lately” (2010, SonaBlast).

Aquesta és la segona edició del cicle de cantautors acústics en format íntim A Gentle Evening With. Uns concerts molt Read more…

El nou fruit discogràfic de Toni Monserrat Inc. es presenta en directe l’1 d’abril de 2011 a l’Auditori Municipal de Porreres.

Toni Monserrat és un músic mallorquí de ja llarg recorregut. Àmpliament conegut per la que fou la seva primera banda Murder In The Barn, autor d’un dels himnes més fermament incrustats a l’imaginari col·lectiu dels roquers mallorquins com és “Al sur de la carretera de Manacor” i que els darrers anys havíem pogut veure liderant la banda The Deep South, un quartet que fa un rock una mica sureny però sobretot molt americà i molt insurgent, s’està prenent un “descans” de la banda per a posar en marxa el seu projecte més personal: Toni Monserrat Inc.

El projecte, que s’ha vengut gestant els darrers anys, ha donat el seu fruit discogràfic. La criatura és diu “38 Bucks” (2011, Desert Dog Records) i es tracta, sens cap dubte, del seu treball més reeixit. Tretze cançons espectaculars Read more…

El Festival Multidisciplinar Alternatilla 2011 ens acosta al mag del pop rock clàssic i la melancolia.

El músic britànic Lloyd Cole, ara resident als Estats Units, és un dels compositors més admirats i respectats del pop rock des de que publicàs “Rattlesnakes”(1986) amb The Commotions, l’afamada banda que liderà fins que va decidir continuar amb la seva carrera en solitari.

Després de varis anys de silenci discogràfic, el mag del pop rock clàssic i la melancolia arriba a Mallorca amb nou disc. “Broken Record” és un disc solemne i elegant adornat amb cançons sinceres i emotives, que no defrauda als seus seguidors fidels a la vegada que enganxa a nou públic.

Per a fer aquest nou àlbum, va reunir a una excel·lent banda de músics amb els quals volia col·laborar.

Al Teatre Principal de Palma, Cole i la seva Small Ensemble interpretaran les cançons del seu nou treball, així com una selecció dels millors temes de la seva llarga carrera.

El concert començarà a les 21 h. del dia 24 d’abril de 2011 i les entrades tenen el preu de 18 eur anticipada a Servicaixa i taquilla del teatre (de 17 a 21 h. excepte els dilluns). El dia del concert es vendran a taquilla al preu de 22 eur.

www.lloydcole.com

La veterana banda asturiana, després d’haver publicat “126 Canciones Ilegales”(2009) on recull totes les seves cançons enregistrades a estudi des del 1979 al 2009, està fent una gira d’acomiadament dels escenaris anomenada “¡Adiós Amiguitos!”. L’expectació per veure el darrer concert de la formació abans que es reconverteixin en Jorge Ilegal y Los Magníficos, (nou projecte en el qual, segons explica Jorge Martínez, hi haurà cabuda a molts i variats estils musicals, excepte pasodobles i el que canta la Pantoja), està provocant que es pengi el cartell d’entrades exhaurides als llocs on actuen. Les cròniques dels concerts d’aquesta gira coincideixen en el bon estat de forma dels Ilegales que, com és habitual, esgoten al màxim el temps permès de concert que fan durar més de dues hores. On no varen poder durar tant és al FIB’10, ja que per a complir l’horari establert al festival els limitaren el temps de l’actuació a una hora. Però varen aconseguir un ple inèdit als escenaris del festival on actuaven grups nacionals.

http://www.ilegales.net

Preu entrades: 17 eur (ant) i 20 eur (taq)

Venda anticipada: Pasatiempos (Palma); www.macrofono.es (internet); www.mallorcaentradas.com (internet)

La promotora de concerts Pecan-Pie ens torna brindar l’oportunitat de descobrir un nou lloc per celebrar concerts, el Teatre d’Alaró (ja ens va descobrir l’Església Nova a Son Servera amb el concert de The Bishop Allen el juliol de 2009). També ens brinda l’oportunitat de tornar gaudir de dues bandes que me varen agradar molt a la seva primera visita a l’illa.

Els escocesos The Hazey Janes varen sorprendre al públic que els va anar a veure al Teatre de Lloseta aquell 2 de novembre de 2008, amb un gran concert de power-pop molt ballable. A la sortida del concert, la majoria del públic va aturar-se al lloc de marxandatge i venda de CD’s que els mateixos músics firmaven a qui, com jo mateix, els demanava una dedicatòria.

En aquesta segona visita al Teatre d’Alaró, on es retiraran els seients per permetre que els assistents puguin estar drets i tenguin espai per ballar si cal, el quartet liderat pel guitarrista i cantant Andrew Mitchell i la sofisticació pop i glamour d’Alice Marra, ampliaran el seu repertori tocant temes del que serà el seu tercer llarga durada, acabat d’enregistrar aquest estiu i pendent encara de publicació. Cançons noves que s’afegiran a les ja segures “TV/Radio”, “Fire In The Sky” o “New York”, veritables bombes “power-poperes” que quasi tombaren els murs de Lloseta. 

Però això no acaba aquí, perquè els il·lustres Senior i El Cor Brutal, que dia 11 de desembre de 2008 presentaren el seu primer disc “L’Experiència Gratificant” al Teatre Sa Congregació de Sa Pobla tombant en la seva actuació com a teloners la dels Wynntown Marshals, es preparen per intentar deixar fora de combat també als Hazey Janes. Ho tenen més Read more…