Anem de Concerts

“No seria massa sincer escoltar discs de Neil Young i fer indie espanyol” – Manuel Portolés, Niño y Pistola

Niño y Pistola actuaran al Teatre de Lloseta i a Es Gremi (foto: Luis Díaz)

L’esperat concert a Mallorca de Niño y Pistola arriba aquest cap de setmana i per partida doble: divendres 28/feb al Teatre de Lloseta amb Son & The Holy Ghosts com a convidats i el dissabte 1/mar a Es Gremi en el marc d’una festa Casino Royale (al final de la publicació veuràs els cartells corresponents amb informació de les entrades).

Manuel Portolés, guitarra elèctrica i vocalista d’aquesta banda gallega de rock americà, ha atès aquesta entrevista a www.anemdeconcerts.com en la qual ens conta el perquè del seu so americana, la curiosa història que envolta “There’s A Man With A Gun Over There” i la seva valoració sobre la gira de presentació d’aquest disc.

Te suggereix que escoltis les guitarres elèctriques i acústiques que, complementades amb els sòlids teclats i les notes de banjo i pedal steel, sonen al seu disc, per gaudir al màxim la lectura d’aquesta publicació.

- Hola Manuel, d’on surt tot aqueix univers paral·lel que inventau al voltant del grup? Necessitau una espècie d’alter ego per a tocar?

Hem intentat construir un disc amb continguts més allà de les pròpies cançons creant varis nivells d’escolta i lectura. Si una persona vol escoltar només les cançons, pot fer-ho, però si vol profunditzar un poquet més en el grup o en el disc, té la possibilitat de fer-lo a través de totes les claus presents en la nostra música: la història que conten les lletres, les claus que es donen a les diferents atmosferes del disc, els textos adjunts al disc… Cadascú pot profunditzar el que vulgui.

- D’on vos ve la relació amb l’americana? Galicia a simple vista, encara que sigui una nació molt oberta a l’exterior, no pareix tenir grans parentius amb aquest gènere…

Supòs que tot això té a veure amb els discs que tenim a casa o que escoltam. En realitat, no seria massa sincer escoltar discs de Neil Young i fer indie espanyol. Simplement intentam fer la música que ens agrada, recream les atmosferes dels discs que escoltam per a estar un poc més a prop de tots aquests artistes que adoram o per a formar part de tota aqueixa imatgeria que compartim.

- Voltros mateixos heu senyalat que “Ther’s A Man With A Gun Over There” és un homenatge a Neil Young, The Band, Creedence Clearwater Revival… Qui vos agradaria que vos homenatgés a voltros?

Fer a mans un disc a cada una de les bandes o solistes que ens han inspirat a l’hora de fer aquestes cançons, seria suficient per a noltros.

- Niño y Pistola ja du com a banda ni més ni manco que deu anys. Com vos vegeu en els pròxims deu anys?

Si duguem tant de temps tocant i fent discs, és perquè ens ho passam bé tocant i perquè som tots amics. En el moment en què deixem de passar-nos-ho bé, deixarem de tocar.

- De fet, si feu la vista enrere, vos vèieu en aquest punt com músics fa uns anys?

La veritat és que no ens imaginàvem fent gires per tot l’estat, trobant-nos amb gent als concerts que es desplaça 100 km fins a una ciutat per a veure’ns, sonant als programes de ràdio que sempre hem escoltat, coneixent tants músics que admiram i formant part, humilment, del món de la música.

Niño y Pistola estan presentant “There's A Man With A Gun Over There” (foto:Luis Díaz)

- Tornant a “There’s A Man With A Gun Over There”, és allà de la fantasia, com va ser la concepció de l’àlbum? Com soleu treballar?

Quan començàrem els assajos, teníem sis o set cançons i havia una d’elles que tenia vàries parts diferenciades i era un poc més llarga i complexa que les demés i, d’alguna forma, funcionava millor quan la tocàvem. Aleshores, vàrem decidir desenvolupar aquesta cançó i rebutjar les demés i així sorgí la idea de fer un disc en el qual totes les cançons estiguessin enllaçades conformant un tot major. Quan vàrem acabar amb els desenvolupaments musicals, vàrem començar a escriure les lletres basant-nos en les atmosferes que suggeria en cada moment la música i, així, va sorgir la història de Tom, un jornaler nord-americà dels anys 50 que, cansat de la seva vida, decideix comprar una pistola i matar al seu cap. D’alguna manera, és com si les lletres estiguessin dins de la música i noltros tot el que férem fou treure-les d’allà.

- Els vostres dos últims treballs han estat amb Ernie Records. Teniu pensat seguir treballant amb ells? Com vos influeix fer feina amb un o altre segell?

Hem estat amb Ernie des del primer dia. Al principi dels temps, Ernie era només la nostra oficina de contractació, però quan Josiño Carballo va muntar el segell vàrem tenir clar que havíem de formar part d’ell. Ernie no és només el nostre segell, també són els nostres amics i en el món musical són la nostra família. Hem crescut i treballat junts tots aquests anys i estam molt còmodes i molt a gust. Crec que aquest deu ser el més important a l’hora de triar un segell amb el que fer feina.

- A la nostra web tenim una pregunta fixa de totes les entrevistes. Digues-nos tres bandes, projectes o artistes amb els quals vos agradaria tocar, gravar o col·laborar.

Ufff, hi ha un grapat de bandes amb les quals ens agradaria treballar però, per damunt de tots aquests projectes, està Neil Percival Young, que crec que ha tingut una de les carreres més llargues, dignes i coherents de la història del rock. Si pogués triar, altres projectes que pareixen molt interessants ara mateix a nivell internacional són els de Jonathan Wilson, Israel Nas o Fleet Foxes.

Però el que de veritat crec que és més important és posar en valor l’escena de Nova Amèrica que està sorgint a Galícia, amb bandes espectaculars com ara The Soul Jacket, Wolrus o One of These Days & Thee Heavy Random Tone Colour Lab, tres grups increïbles pels quals sentim moltíssima afinitat i amb qui tenim moltes ganes de fer moltes coses.

- Les dates per l’illa de Mallorca són pràcticament la recta final de la vostra gira per tot el país. Quines sensacions vos deixa aquesta gira?

En aquesta gira ho hem passat molt bé i ens hem trobat amb coses que mai imaginàvem que ens trobaríem: moltes sales plenes, persones que es desplacen molts de kilòmetres només per a veure’ns, gent que es sap els nostres discs de memòria, moltíssims de discs venuts després dels concerts… La veritat és que ho hem passat francament bé!

Pots llegir l’entrevista en castellà al blog Crónicas desde Primera Fila de na Marina S.