Anem de Concerts

“Si tens una proposta que s’allunya de canons o estereotips, estàs totalment fora del mercat” – Jordi Maranges

Jordi Maranges a un cafè de Palma

En una conversa molt entretinguda, Jordi Maranges ens conta les seves experiències relacionades amb la música, alguns aspectes en la seva forma de treballar i també sobre el nou single que ja podrem escoltar en directe aquest dijous als Singloncerts, on actuarà acompanyat per Andrés Buele i Toni Gelabert.

- “El circo del amor”… has anat recentment al circ?

Doncs, francament… no. De fet, no sé si hi he anat mai al circ (riu).

- Idò és evident que aquest títol del darrer EP no ha vengut per cap experiència d’haver anat al circ.

No, no, senzillament l’he agafat per l’esperit i l’univers que evoca el circ, com són la imaginació, la llibertat… Era un moment en què volia fer quelcom menys fosc, menys profund, alguna cosa que, d’alguna manera, parlàs d’aquest estat d’ànim més fresc, fins i tot de ballar. Era una necessitat de fugir de certes maneres de fer música que normalment em vinculaven.

- I què creus que és més estrambòtic, un espectacle de circ o una relació amorosa?

Depèn de qui faci l’espectacle de circ i, òbviament, de les persones que formin aquesta parella. Pens que una relació, pot arribar a ser molt estrambòtica.

- De “Circo del Amor, E.P.” hi podem extreure dos Jordis, un amb perfil més festiu i un més intimista com és amb el cas de “Strange affair”, quart tema de l’EP. Què aconsegueix treure el teu costat més festiu o personal?

Em sent més còmode dins els registres més intimistes, emocionals o dramàtics. La cançó Circo del Amor va ser una espècie de cosa estranya dins el meu repertori, ja que no estava habituat a treballar amb aquests registres tan lluminosos i tan ballables. Era un repte de veure si era capaç de fer-ho i va funcionar, fins i tot va sortir un vídeo clip collonut i en directe a la gent li ha agradat molt. Però clar, quan agaf la guitarra per posar-me a tocar, òbviament em surt una música més a l’estil Strange Affair, que crec que és una de les cançons més completes que he fet, en el sentit de que, el que pretén la cançó, finalment ho aconsegueix. Mira per on, que dins l’EP, les cançons amb les quals la gent s’ha quedat més són les altres, quan jo crec que la millor és Strange Affair.

- Toni Nievas, qui va dirigir el teu vídeo per “Song for Ludwig”, és ja quasi un personatge inseparable a aquesta la nostra illa. Aquest pot ser el motiu pel qual apareix el Born, Literanta o el casc antic, però d’on surt la inspiració per Sissi i aquest Arxiduc Lluís Salvador?

Bé, ell no és l’Arxiduc, sinó el rei Ludwig II de Baviera qui, per a mi,és un personatge fascinant i que durant molt de temps em va obsessionar, ja que era un personatge tràgic i bastant rara avis en el seu temps. Ell vivia fora de temps en una etapa absolutista en el moment en què Alemanya reclamava la unificació i ell era totalment contrari. El seu rotllo era Versalles, el rococó… per la qual cosa pareixia que no estava en sintonia en el seu temps. A més, era homosexual, en un context complicat per a aquesta declinació i, a part, era catòlic, qüestió que el torturava i era com una dicotomia, això de fe, religió, sexe… Per tant, és un personatge molt tràgic. Però a la vegada em pareix molt interessant a nivell musical perquè va finançar totes les obres de Wagner. Quan vaig fer la cançó volia intentar no caure amb aquesta vessant tan rococó, sinó fer-la més pop, com més duduà. Pel que fa a treballar amb Toni Nievas per al vídeoclip, també m’atreia perquè, precisament, ell treballa amb l’antítesi del que és pretensió, rococó… i entenia que aquesta barreja podia ser interessant. En comptes de fer quelcom tant il·lustratiu o gràfic, doncs podia portar la història a la quotidianitat, com quelcom més còmic… I això és el que va fer amb el vídeo, jugar amb aquests dos personatges fora de temps, utilitzant mòbils, etc.

- De fet, si poguessis esser un personatge històric, qui triaries?

Mmmm (pensatiu), la veritat que mai m’ho he plantejat, no ho sé, ni idea.

- Xerrant de Palma, creus que series capaç d’escriure una cançó sobre les injustícies que passen a l’antic Delicias de Francia de Carretera de Valldemossa? Conta’ns una mica de què va això.

Ho dius pel que vaig posar al meu facebook? Te puc contar que he tengut una experiència bastant directe que m’ha demostrat que és una empresa que funciona amb mètodes bastant il·lícits. Escriure una cançó sobre això ho veig complicat. De fet, vaig llegir un article en què l’autor es demanava per què l’escena indie o alternativa no havia denunciat determinades coses dintre d’aquesta crisi que patim. Sembla que aquesta escena és poc valenta i que hi ha un punt de prejudici en què sembla que, quan estàs cantant determinades coses que surten del considerat com cool o que no t’agraden, ja es rebutja. Tal vegada falta una estètica de la cançó protesta dins l’escena indie i alternativa.

- Com ha estat la tornada definitiva a Mallorca? No t’entren ganes de fugir de tant en tant?

Per una banda estar a Mallorca és molt còmode. Per les dimensions, per ser més barat, per ser més tranquil. Pot ser sí puc trobar en falta més oferta de teatre, de cinema o de concerts, però tenc altres coses que no trobes a les grans ciutats. Pel que fa a sortir a tocar amb el grup, te limita de forma notable. A pesar d’això, estam en una crisi brutal de la indústria musical i hi ha una actitud molt conservadora per part dels promotors, ja que només et contracten si tens un paquet molt estereotipat per a què siguis, suposadament, interessant. I això és bastant paradoxal. Pensa que abans el que era interessant era que fossis original i, actualment, no et demanen que ho siguis, si no que siguis igual a tots. Llavors, si tens una proposta que s’allunya de canons o estereotips, estàs totalment fora del mercat. D’aquesta manera, per anar a fora de Mallorca, és obvi que ho faria però si existís una oferta sòlida que, de moment, no hi és.

- El teu àlbum de debut fou gravat entre Barcelona i Berlin, però el teu darrer EP ha estat una producció més mallorquina. Com t’afecta gravar a un lloc o altre?

La gravació de l’EP va ser a dos estudis diferents i amb dues persones diferents i, vulguis o no, això marca. Song for Ludwig i Circo del Amor les vaig gravar amb en Michael Mesquida, guitarrista de El Diablo en el Ojo, al seu estudi. En canvi, Strange Affair i la versió nova que vaig fer de Miss Dilemas, vaig gravar-les amb en Púter. En aquell temps no tenia una banda fixa i va ser una barreja interessant de músics amb formes de treballar distintes. Ja a Barcelona, sí que tenia un grup permanent i, baldament les cançons eren meves i bàsicament jo duia el projecte, ells també intervenien.

- Tu mateix et defineixes com un cantautor “fantàstic”, quin ha estat el moment més fantàstic que has viscut com a músic?

Que jo em defineix com un cantautor ‘fantàstic’? Vaja sobrada, no? Ara mateix se m’acudeix un que va ser fa un parell d’anys a Grècia fent concerts amb el cantant grec Giorgis Christodoulou. De fet, també vàrem estar per aquí amb un projecte que tenim amb el qual fem com una reedició de material d’alguns músics i cantants d’Itàlia, Grècia, Catalunya… Intentam rescatar música mediterrània més tirant cap al jazz o pop. Vàrem actuar a un festival molt important que es deia Ymitos i em va fascinar molt actuar a un lloc d’un altre país i amb un escenari gran. A més vaig poder tocar cançons meves! Un altre moment fantàstic va ser fa molt de temps amb El Diablo en el Ojo, en què vàrem alternar els nostres concerts fent feina amb una companyia teatral. Noltros fèiem de músics d’un cabaret a una obra de teatre que era una adaptació de Dr. Jekyll i Mrs. Hyde. Érem Púter, Marc, Luís i jo i fèiem cançons de Kurt Vile i altres. Record que aquella experiència del teatre va ser fantàstica per a mi, més que res per sentir-me part d’un engranatge, cosa que també és una experiència molt alliberadora, pel fet de no ser el punt central i et permet actuar més relaxat, sense carregar-te del protagonisme.

- A la web tenim una pregunta fixa que feim a totes les entrevistes i és que ens diguis tres projectes, bandes o productors amb qui t’agradaria tocar, col·laborar, gravar o participar…

M’agrada molt com produeix Raul Fernández (Refree), que a part de venir del caire indie, també és capaç de pivotar cap a coses diferents.

Com a músic m’agradaria tocar amb Dominique A. De fet, fa un temps vaig parlar per telèfon amb ell. Resulta que amb El Diablo en el Ojo havíem fet una versió d’un tema seu i es veu que un dia que ell devia estar per Barcelona, una emissora de ràdio li va fer una entrevista. El cas és que el locutor que feia el programa coneixia la versió i es va posar en contacte amb mi via telefònica, just en el moment en què feia el programa i acabàrem fent una entrevista en directe a tres bandes.

També m’agradaria que em fes un vídeoclip Agustí Villaronga. El vaig conèixer per cap d’any a Barcelona i consider que és un individu molt interessant. Com a curiositat, fa molt de temps vaig llegir una entrevista que varen fer a Marc Almond on li demanaven quina era la seva pel·lícula preferida i ell va respondre la primera d’Agustí Villaronga. Jo no l’havia vista i, arrel d’aquesta entrevista, vaig veure Tras el Cristal.

- Parlant de gravar, com es presenta el llançament del teu proper single “Tierno verano de la anarquía”?

La gravació ja està acabada. En principi, he decidit cada dos o tres mesos publicar un o dos temes i a final d’any ajuntar-los i formar un EP o mini LP. El llançament es presenta bastant bé. Estic en tràmits per fer dos videoclips de les dues cançons, un amb Joan Costa, que és el realitzador del de Circo del Amor i un altre amb una persona d’aquí que encara no puc dir qui és, però és una persona bastant especial i que està vinculada al món de l’art. Després intentaré sortir a fora el màxim possible.

- Creus que Es Singló tendrà aquest caràcter bohemi que a tu tant t’agrada recrear?

Home, clar que sí. A veure, moltes vegades no té tant a veure el lloc com l’energia que un hi posa. Clar que hi ha llocs més complicats que altres per convertir en un espai bohemi o misteriós, però ho intentarem.

Esdeveniment facebook