Anem de Concerts

“A finals d’octubre partim a Catalunya i hi ha més coses fermentant…” – Joan Cabot

Joan Cabot al Flow Festival 2013... fent ganxet?

Aprofitant l’aturada que fan Lost Fills entre la marató de concerts dels darrers dies i el del proper dijous que faran als SINGLONCERTS, parlam amb en Joan Cabot sobre passat, present i futur del duo i de col·laboracions.

1- Tots dos sou els Lost Fills però quin de vosaltres diries que està més “perdut”?

És difícil de dir: hi ha una competència bastant intensa dins el grup per guanyar-se el títol. En tot cas, el nom del grup no és més que un joc de paraules a partir de les sigles Lo-Fi, encara que tampoc és que siguem tant “baixa fidelitat”.

2- Com va ser la visita a Alacant?

Vàrem estar tocant a Gata de Gorgos, al Festivalet Independent de Gata. Ens ho vàrem passar molt bé, sobretot perquè vàrem coincidir amb els nostres primos de Senior i El Cor Brugal i amb The Parrots, a més de tots els nous amics que vàrem fer allà. Ens va agradar molt l’ambient del festival, que organitzen cada any un grup de joves de Gata i està molt ben muntat. És tot molt entranyable.

3- El públic mallorquí sempre ha tengut fama de dolent i fred. Creieu que a la península són millors, o són igual de dolents arreu?

El públic mallorquí és tímid, però tampoc crec que sigui un mal públic. Encara no ens han tirat res… És cert que a la península els assistents a concerts són més participatius i estan més damunt del grup, però pens que la clàssica mitja lluna d’espai que sempre deixam buida aquí als concerts no és més que un exemple més del caràcter mallorquí. El problema no és tant la gent que va a concerts com la gent que no hi va mai.

4- A tu Joan, sobre tot se’t coneix per la teva faceta de periodista, crític i dinamitzador cultural, però com és l’experiència de treure un disc? Com es veu des de ‘l’altre costat’?

Ha estat una experiència interessant. No tant treure-lo com gravar-lo, que això sí era nou per a mi, però tocar amb en Pep Toni és un petit luxe. Ell té molta experiència i això ho fa tot més fàcil. Estar a l’altre costat, en tot cas, és divertit i t’ajuda a veure les coses amb una nova perspectiva. No sé si ha canviat molt la meva manera d’entendre la música, crec que no.

5- Mort i Merda...Quin diries, com a grup, que ha estat el moment més mort i més merda que heu viscut?

La gravació del disc, que es va estendre al llarg de bastants mesos amb diferents sessions, va coincidir amb un moment un tant delicat a nivell personal, al manco en el meu cas. Mort i merda era el crit de guerra den Pep i es va acabar convertint en un “mantra” que ens repetíem per donar-nos ànims. La derrota és l’única constant a la vida. Més val aprendre a conviure-hi. Quan tens assumit que el més probable és que no rasquis bolla deixes de preocupar-te i te concentres en passar-ho bé. Hi ha hagut moments “chungos”, com quan vàrem veure que Foehn no publicaria el disc després de comptar-hi durant mesos, però envers d’emprenyar-nos vàrem decidir no donar-li massa voltes, tirar endavant i treure el disc noltros. De fet, som uns losers però no derrotistes. Ens ho passam tant bé jugant que perdre per nosaltres ja és un premi.

Lost Fills en acció al Teatre de Lloseta@Flow Festival 2013

6- Tant amb Lost Fills (en referència a dissenyadors portades…) com amb Oliva Trencada (en relació a Tomeu Penya, Joe Crepúsculo…), sembla que vos agrada el tema de col·laborar tan artística com musicalment. Seríeu capaços de treure un nou disc sense cap tipus d’ajuda seguint únicament el vostre dictamen?

És que és molt més divertit fer coses amb amics. En realitat sempre seguim el nostre propi dictamen, com dius, però és molt més entretingut involucrar altres persones per a que aportin la seva visió. En Pep és molt bon productor i gravam al nostre propi local d’assaig, ho tenim fàcil, però fer de porter-davanter és molt de trull i és millor que algú altre se preocupi de com ha de sonar la gravació, no només per la feina que suposa: tenir un punt de vista diferent des de fora del grup és sempre bo. Quant a les col·laboracions musicals, són sempre divertides i enriquidores. A “molt BRO” n’hi ha poques, però: en Michael Mesquida s’està encarregant de mesclar-lo, en Toni Toledo farà el màster, en Grip Face tornarà a fer la portada amb en Lluís Juncosa i en un parell de temes vàrem convidar a un grapat d’amigots a fer cors en pla hooligan/rociero, però res més. Hi ha baixos i teclats, però ho hem tocat tot noltros i ho vàrem gravar tot sols a Favela, en directe, com ja vàrem fer amb el primer. A l’EP sí que ens ha donat una mà en Jorra Santiago, que, de fet, toca més instruments que noltros dos junts.

7- El passat juny vàreu treure el darrer single Apocapocalipsis. Heu estat tot l’estiu tocant, però què vos espera després de l’estiu?

Poc després de treure aquest darrer single vàrem gravar el nostre segon disc, “molt BRO”. Aquests mesos hem de mesclar-lo, masteritzar, fer la portada… Supós que ja serà 2014 quan surti. A més, tenim un EP gairebé enllestit que també ens agradaria publicar abans de que surti el nou disc. També estam preparant noves sortides a fora. A finals d’octubre partim a Catalunya i hi ha més coses fermentant… Ja veurem què en surt de tot això, però la intenció és seguir tocant, especialment a fora de Mallorca, i anar preparant el terreny per quan surti el nou disc.

8- A la web tenim una pregunta fixa que feim a totes les entrevistes i és que ens diguis tres projectes, bandes o productors amb els que t’agradaria tocar, col·laborar, gravar o participar…

El millor d’aquest negoci és tocar amb amics: ens agrada tocar amb Doctor Martín Clavo, Beach Beach, l’Hereu Escampa o Senior perquè els estimam molt i ens ho passam molt bé. També volem tornar a tocar amb Las Rusters, que són la bomba, i amb The Indian Summer també tenim un concert pendent. També ens encantaria compartir escenari amb vàlius, que són el meu grup preferit ara mateix, i amb els valencians Mox Nox (els heu d’escoltar!).

9- Per cert, teniu idea de qui era l’espontani ballant Scissor Sisters per al vídeo promocional del Flow Festival? No heu pensat en adherir-ho al vostre binomi?

Ni idea de qui és, però segur que en Paco Colombàs té el seu contacte. De fet, en Colombàs té el contacte de tothom interessant de Mallorca. Noltros sempre li estam demanant telèfons. Quant a Lost Fills, ens agrada ser dos, ens hi sentim còmodes. Ho fa més fàcil tot, des de compartir Donettes a quedar per assajar, per no parlar de les despeses quan has de sortir a fora. Estam oberts a col·laboracions puntuals, però ser dos és part inalienable del grup.

10- Pensàvem si podia ser el ‘convidat especial’ anunciat per a la vostra actuació als SINGLONCERTS…

El nostre convidat especial és una mescla entre Hi-Man, Walter White i Eugenio. Serà el millor del concert. Tant que estam per deixar-lo tot sol i nosaltres partir a fer birres…