Anem de Concerts

“Les meves cançons estan pensades per a què l’oient les torni a reinterpretar en diferents escoltes” – Toni Verd, Alens

Toni Verd posant a Es Singló de Binissalem

Aprofitant la seva visita a Es Singló per a decidir com disposar l’escenari per a la seva actuació d’aquest dijous 20 de març dins el cicle Singloncerts, junt amb Kiko Barrenengoa (violí i veus) Elisabetta Monacelli (violoncel) i Víctor Mardaras (percussions), Toni Verd ens respon algunes preguntes amb les quals ens explica el sentit d’aquest projecte anomenat Alens.

-Sembla que els teus concerts són ocasions molt puntuals. A què es deu això?

De moment estam tocant a llocs d’amics o coneguts, llocs que sorgeixen a la nostra vida o als quals hi anem i, de forma natural, surt la possibilitat de fer-hi alguna actuació amb la qual compartim la nostra música com si fos un acte social. També ho fem quan ens conviden a altres llocs, però si no hem fet molts de concerts és perquè ens han arribat poques propostes, de moment. La nostra previsió és tocar més, ja que ens agrada molt tocar junts, tant quan som 4, com 3 o en format duo. De fet, el preparar un concert ja afavoreix a que puguem ajuntar-nos més sovint. La nostra idea és, a partir d’ara, poder fer un concert mensualment.

- Podria dir-se, inclús, que el teu projecte com a Alens no està gaire dirigit al directe…

La música d’Alens està pensada per a ser cantada en directe i en persona. És a dir, no està pensada només per ser gravada ni per ser escrita, sinó per ser cantada. Ara bé, no exactament per a concerts, sinó per a persones juntes i cançons que se canten. No està pensat per a un ambient de concert. Per a mi és molt important la idea de que la música corri i cadascú la gaudeixi en el moment i, en certa manera, participi amb ella d’una forma natural com si fos seva. Vull cercar que tengui un sentit propi, en lloc d’això de dir anem a fer música per fer concerts o un disc… Les meves cançons estan pensades per a què l’oient les torni a reinterpretar en diferents escoltes, de la mateixa manera que a mi mateix em passa com a escriptor d’aquestes quan les llegeix al cap d’uns mesos i les hi veig altres possibilitats.

- Centrant-nos en el teu material com a Alens, com aconsegueixes aquestes atmosferes tan íntimes?

No es tracta d’una cosa premeditada de voler aconseguir un ambient íntim. Simplement és una situació temporal sentida que intenta ser necessària o honesta amb les cançons i, tal vegada, això dóna aquesta característica de que pareixin tan íntimes. També has de pensar que estan enregistrades en intimitat, a una casa, amb amics…

- Les cançons semblen totalment rondalles o contes. Desenvolupes primer la història o la música. Com és el procés creatiu?

Les cançons que vaig creant poden ser de quatre línies, o bé de vint línies, que me ronden de fa, tal vegada, 10 anys i que no han estat acabades… Agaf la guitarra i es va creant un ambient que m’envolta i, en un moment donat, aquestes cançons floreixen. Unes comencen per la música, altres per la lletra… Per exemple, al principi vaig començar amb poemes que no eren meus i, a partir d’aquests, feia la música. Poc a poc, també començava a fer la música i després cercava la lletra, però també hi ha hagut cançons que han estat fetes amb la lletra i la música en el mateix moment.

- El teu passat dins Los Crudos t’ha suposat alguna dificultat per presentar aquesta altra faceta musical teva?

Que va, perquè el meu passat dins Los Crudos és una petita part de la meva vida. Fou una època intensa, ja que als vint anys tot és intens i per a mi representa el mateix que recordar el meu passat a l’escola. Va durar uns 5 ò 6 anys i és simplement part del meu bagatge personal i musical, que no me suposa cap dificultat per a fer el d’avui en dia.

- Jo personalment esperava material semblant a Crudos i la sorpresa va ser important. Quines foren les reaccions més primerenques que recordes quan presentares el projecte d’Alens?

Inicialment presentava les cançons d’Alens i la gent l’escoltava sense tenir present Los Crudos. No hi havia aquesta comparativa, llevat d’algunes ocasions puntuals en què qualcú volia promocionar un concert posant algun video de youtube, o per fer alguna broma. En realitat, quan un escolta Alens i te vol comentar res sobre la música, et diu el què li ha paregut però sense fer referència a Los Crudos.

- A la web tenim una pregunta fixa que feim a totes les entrevistes i és que ens diguis tres projectes, bandes o productors amb qui t’agradaria tocar, col·laborar, gravar o participar…

Qualsevol persona amb qui tengui una relació personal, tant sigui músic com si és algú que vingui amb jo a la platja o a passejar, és una persona amb la qual voldria tocar. Per suposat que amb les tres que toc a Alens m’agrada, per la qual cosa ja te respon les tres de la pregunta. Quan a gent famosa i de gran recorregut professional, no sé si voldria. Prefereix escoltar-los i admirar-los.

- L’EP Alens va veure la llum fa gairebé un any. Tens intenció d’enregistrar nou material durant aquest 2014?

Sí que volem enregistrar. Podríem fer-lo noltros com a productors, però ens fa falta temps, ja que el que disposam l’ocupam amb composar, assajar… Però si algú ens volgués gravar, publicar i promocionar, seria més fàcil.

- De fet, al darrer material que editares a la Demo “Aucell Cantaire” demanaves donatius per a una futura producció. Quan veurem la llum d’aquests projectes?

Aquestes cançons són privades, però vaig decidir penjar-les per donar-les a conèixer al món. És com aquestes cançons que enregistres de forma casolana per a compartir amb algú que col·labora amb tu per a què hi faci feina. Realment no estan a la venda, ni formen part de cap disc ni són definitives. Per tant, no tenen preu. Així que vaig posar-li un import alt pensant que així ningú les compraria. Ara bé, si hi ha gent que ho compra, per suposat que m’ajudarà a poder millorar la producció.