Anem de Concerts

“Per estratègia, una companyia pot ajornar la sortida del disc sis mesos i tu tens que cancel·lar la gira i quedar-te sense treballar quasi un any”

Javier Gómez és el bateria de la banda de soul i funk The Sweet Vandals

Com a prèvia al seu concert amb The Sweet Vandals a l’Eres Negre de Banyalbufar, conversam amb el seu bateria. Javier Gómez ens parla dels diferents sons dels seus treballs, del seu propi segell Sweet Records i de la crisi actual.

A vosaltres sempre se vos ha comparat amb la dita de que ningú és profeta a la seva terra, però després dels dos darrers anys girant per Espanya, crec que se vos hauria de començar a considerar una sort de fills pròdigs…

La veritat és que durant els primers anys en la vida del grup pràcticament no actuàvem a Espanya. A partir del tercer àlbum “So Clear” vàrem començar a girar pel nostre país. Ara la cosa està gairebé compensada, esteim preparant gires per Alemanya i França, mentre continuam tocant per Espanya presentant “After All”.

El vostre quart àlbum (que es diu aviat), “After All”, va sortir el passat mes de maig. Com és la sensació de girar amb ell en relació als vostres anteriors treballs?

Crec que en aquest cas sentim aquesta gira com la d’aquest disc en concret. Hem quedat molt satisfets amb el resultat y esteim tocant tot l’àlbum en directe. Per suposat que cauen temes d’altres discs, però l’eix conductor és “After All”.

Si “Lovelite” fou un disc més soulero i “So Clear” un àlbum amb marcats arranjaments gospel, com definiries el so d’”After All”?

Crec que seguim explorant la música que ens agrada i segueix havent funk, soul, gospel i altres coses… No m’atreviria a posar-li una etiqueta.

A pesar de que la vostra música està sempre dins de la frontera funk, soul i so 60’s, l’esperit de cada un dels vostres treballs és bastant marcat. De què depèn que tireu cap a un so o l’altre?

Tal vegada del moment en què ens trobem i, sobre tot, del material que composem, que d’alguna manera ens marca el camí. També els coneixements i els mitjans a l’estudi ens ajuden a enfocar arranjaments i idees de producció que marquen bastant el so de cada nou treball.

M’agradaria demanar-vos sobre alguns dels talls de l’àlbum. Per començar, i valgui la conjuntura del moment, per Our Rulers are Liars. A quines ‘rulers’ vos referiu? De quina manera vos ha afectat la crisi que esteim passant?

Per suposat que ens referim als qui governen el món, als poders que ens manegen com un ramat. La crisi ens ha afectat com a tothom: caigudes en la venda de discs i d’entrades, més impostos, menys contractació directa… Nosaltres contraatacam amb preus populars i molt de ball!

I, digau-me, és Madrid la vostra Cool Town? Què necessita una ciutat per a ser cool?

Realment Cool Town és Bonneville a França. Vàrem quedar impressionats pel funcionament del seu festival, tot amb voluntaris. Els fills dels treballadors i col·laboradors ens varen preparar i servir el sopar, a més de decorar amb les fotos de les bandes la seu social del seu centre cultural. Va ser inoblidable. De totes formes, hi ha moltes Cool Towns, hi ha molts de llocs on la gent viu la música al màxim i esperam poder conèixer-los poc a poc… Quan el públic gaudeix del concert i et tracta bé, això és una Cool Town i, si a més es menja bé…

Abans fèiem una referència a la crisi… en el videoclip de la cançó After All, que estrenàreu fa pocs dies, se’n va tota l’electricitat. Seria una ‘crisi’ per a voltros? Seríeu capaços de viure així?

Supòs que ens arreglaríem. Jo ho tenc un poc més fàcil perquè la bateria seguiria sonant. Crec que el videoclip es refereix a l’essencial de la vida. Avui en dia viure sense electricitat seria complicat, sobre tot en una ciutat. Si es donàs el cas, ens aniríem al camp.

Veient-vos en directe es nota un gran esperit de cohesió. Sou molt compactes, cosa que pareix un miracle, ja que vos passau la vida girant. Com trobeu un balanç entre les vostres vides i la carretera?

Amb molt d’esforç i comprensió a les nostres famílies. Les persones que ens recolzen són tan importants com noltros mateixos a la banda. Sense ells no seria possible la dedicació que tenim en el projecte.

Què vos va dur a crear el vostre propi segell Sweet Records? Com ha estat l’experiència de comptar amb total llibertat creativa?

Sempre hem tengut llibertat creativa. El problema és més bé adaptar-te als temps i als canvis que manegen les companyies. Per estratègia, una companyia pot ajornar la sortida del disc sis mesos i tu tens que cancel·lar la gira i quedar-te sense treballar quasi un any. Aquest tipus de decisions són les que ens han empès a donar el pas. De moment, som novells, però intentam aprendre aviat.

Amb el segell, quins projectes teniu? Editareu quelcom prest? Quelcom vostro?

Esteim preparant material de The Sweet Vandals amb alguna sorpresa que es va quedar fora de l’àlbum, a més d’un projecte paral·lel que ens té entusiasmats però som molt prudents, encara esteim amb la sortida d’”After All” i no podem tornar-nos bojos editant coses, perquè tot es mou molt a poc a poc.

A la nostra plana web tenim una pregunta fixa que feim a totes les entrevistes. Ens agradaria que ens diguessis tres bandes, projectes, cantants o productors amb qui t’agradaria, o vos agradaria, col·laborar, participar, gravar, tocar…

És una pregunta molt difícil. Només te puc contestar des de la meva perspectiva personal, no del grup. Te diria Bosco Mann de Daptone, Ginferno i Ray Lamontagne.

Els darrers records que tenim a Mallorca de bons concerts de soul són amb Freedonia (a qui, per cert, heu editat un 45” amb el vostre segell), que varen passar-se fa bastants mesos, amb James Hunter i Eli ‘Paperboy’ Reed. La veritat és que esteim ansiosos de tenir-vos per aquí! Què teniu pensat dur-nos a l’illa?

Bé, som un grup molt directe i apassionat, cinc músics donant-lo tot des del minut 1 i esperant que el públic es diverteixi i connecti. Esperam deixar petjada per a tornar en quant poguem…

Entrevista en castellà aquí