Anem de Concerts

És important ser algú genuí. En la música d’avui dia tot és una façana.

Just davant de les antigues oficines de [M] Televisió de Mallorca, parlam amb Jonas Bonnetta (i el seu omnipresent capell de llenyataire) dels Evening Hymns abans del seu acústic a l’Espai Xocolat. Demà passaran pel Teatre de Lloseta junt amb Toni Montserrat Inc.

Benvingut de nou a Mallorca!

Estic molt feliç d’esser-hi de nou!

Com ha estat possible que hagueu tornat?

Som afortunats. El nostre amic Joan (de Pecan Pie) ens ha portat de nou. Esteim de gira per Europa i ha estat una de les raons principals per les quals en Joan ens va voler portar de nou, així que decidim que havíem de tornar (riu).

Quins són els sentiments, la resposta que t’han quedat per part del públic en aquest tour de dos mesos?

La reacció ha estat bona. L’última vegada que vam estar aquí, l’àlbum acabava de sortir i va haver-hi molta més publicitat, aquesta vegada hem vengut d’una molt més silenciosa. No atur de tocar; ens passam moltes hores conduint i és el tour més llarg que hagi fet mai. Esteim tots bastant cansats. En dues setmanes tornem a casa.

És aquest el motiu de la vostra cancel·lació el dilluns passat  a Nuremberg?

Tots ens sentíem bastant malalts, jo de fet, encara en seguesc una mica i necessitàrem fer-ho.

Ens duguérem un petit ensurt amb aquesta cancel·lació, perquè la següent cita era Mallorca…

Ho sé! Hauria d’haver-li manat un e-mail a en Joan dient que no es preocupàs que estaríem aquí.

Quan un escolta la teva música, realment pots sentir la força dels paisatges dels quals t’envoltes per gravar. Et veuries capaç d’escriure la mateixa música en un lloc com per exemple Mallorca i els seus dies assolellats?

(Riu) És una bona pregunta. Hagués fet un àlbum diferent, segur. De fet, ahir vaig estar tocant la guitarra tota l’horabaixa; és un experiment interessant, perquè estic realment influenciat pel que m’envolta, així que en fer “Spectral Dusk” i estar enmig del bosc això es pot notar a l’àlbum.

Algun lloc especial en el qual hagis estat durant aquests dies que podria ser apropiat per gravar o escriure música?

Mai he estat en un lloc com aquest. La primera vegada que vaig estar aquí alguns anys enrere, era la primera vegada que estava en un lloc així. La meva idea de vacances és anar-me’n al bosc, així que m’agrada alguna vegada venir a un lloc calorós; per gravar un àlbum ho trob molt relaxant, així que definitivament seria un lloc que escolliria.

Deman això, perquè en escoltar la teva música, aquí, tenim una percepció molt bucòlica a la qual no solem ser molt propers.

Per a vosaltres és alguna cosa exòtica, veritat? És com el vostre tròpic. Està bé. Record que quan era un adolescent escoltava molt de pop escandinau, amb totes aquestes cançons romàntiques, jo estava enamorat de totes aquestes històries d’amor cantades en anglès  encara que m’eren relativament llunyanes.

“Spectral Dusk” és un àlbum bastant turbulent i dramàtic en quan a la seva situació. Ara que ja heu estat girant durant alguns mesos, de fet va ser llançat l’agost passat, quin és la teva percepció ara que ho pots veure de manera més objectiva?

L’àlbum va sortir quan va morir el meu pare en 2009. Vaig haver d’escriure les cançons i porta temps gravar-les; així que per quan començàrem a girar amb l’àlbum, em vaig prometre a mi mateix que quan comencés a perdre interès en les cançons les deixaria de tocar, perquè cada vegada que les toco és molt important, i la veritat és que haig de lluitar perquè les toquem molt i vull assegurar-me que sent la cançó, perquè estic parlant del meu pare i és molt emotiu, així que quan surti el proper àlbum he decidit no tornar a fer-ho.

Així que quan ho vas escriure, vas sentir que va ser més un procés catàrtic o com un procés natural pel qual havies de passar?

Crec que havia de ser fet. Sentia que quan acabàs l’àlbum, i gravàs l’última cançó m’anava a sentir genial, però esteim parlant del meu pare i mai ho superaré. És sorprenent, perquè m’ha permès explorar i a pensar sobre això i el que va significar perdre-ho…la nostra relació, amb el meu germà, amb la meva mare, amb la meva família, la seva família. He explorat molt tot això.

Et vas sentir un compositor diferent a través d’aquest procés, amb un nou enfocament?

Em vaig re-convèncer que és important ser algú genuí. En la música d’avui dia tot és una façana, una imatge, i amb aquest àlbum i aquestes cançons demostro el que és real, que encara que sigui trist, almenys és real i important.

Desafortunadament no tenim molts referències de música canadenca d’ara a part de bandes com Arcade Fire, Grimes o Crystal Castles. Recomanaries alguna música més propera al teu estil?

Hi ha molts! Coneixes a Timber Timbre? És un bon amic meu i té un nou disc en el qual està treballant. Duc un petit segell discogràfic a Canadà anomenat Shuffling Feet Records i acabem de treure el disc de Andy Shauf que és increïble i preciós. Girarem amb ell i li vaig demanar que si volia gravar amb nosaltres. El nostre bateria John també toca amb una altra banda i tenen un disc nou realment bo. Podria continuar i continuar! He estat fora durant un mes i mig i enyor a tots els meus amics, així que podria estar parlant de tots ells.

Tenim una pregunta fixa a sa nostra web. Diga’ns tres bandes o projectes amb qui t’agradaria tocar, gravar o col·laborar.

Recentment tenguérem una conversació sobre qui ens agradaria que ens produís; l’americà Jimmy és a qui agafaria com el meu productor favorit. En quant a bandes amb qui m’agradaria tocar…hi ha una banda de Canadà, The Constantines, que ja no toquen i se separaren alguns anys enrere. Tocaren alguns shows d’acomiadament i hi vaig anar a alguns d’ells. Era la meva banda favorita de tot el món, així que si es reunissin hauria de tocar amb ells (riu). En quant a col·laboracions, he estat molt afortunat amb qui he pogut col·laborar… De fet, qualsevol que sigui una bona persona i m’agradi la seva música! Amb internet pots escriure a la gent i parlar amb els altres directament. És molt útil.

Quins son els vostres plans després d’aquest tour i el festival britànic End of the Road?

Després d’aquestes dues setmanes de tour, volarem de tornada a Canadà, em mudaré al camp, per relaxar-me i escoltar música. Estarem la meitat de l’estiu a Canadà fent alguns festivals i, després d’un parell de setmanes, tornarem al Regne Unit per al End of the Road i de nou cap a Canadà per a fer un nou àlbum.

(Dissenyat per Lluís Voodoo)