Anem de Concerts

És necessari ser conscient que la música no va en una sola direcció, i que els que podran viure d’ella són aquells que s’adaptin a tot el que sorgeix.

Una forma de donar-te a conèixer els músics i grups que es comenten a Anem de Concerts és demanant-los sobre la seva trajectòria musical, els seus projectes i els seus plans de futur. Aquest valor afegit per a qui segueix la web anemdeconcerts.com, com tu, el podré oferir gràcies a la nova col·laboradora que avui present.

Marina S. es farà càrrec de la secció Anem d’Entrevistes que s’inaugura avui amb un treball digne de la meva felicitació. Et convid a que el llegeixis a continuació.

Pedrito

Parlam amb Cristian Sorribas, membre de Saxophobia Funk Project, just abans del seu concert als SINGLONCERTS: Cicle de tapes i concerts organitzat per Es Singló Restaurant i comissariat per Anem de Concerts.

- Des de Anem de Concerts esteim entusiasmats amb el vostre concert d’avui vespre als Singloncerts, ens teniu preparada alguna sorpresa?

(Rialles) Per descomptat que sí! Però haig de dir que ni tan sols nosaltres sabem com serà. Cada concert és diferent i a cadascun d’ells ha passat alguna cosa impressionant que ha fet que ens anem amb un bon sabor de boca. Així que el concert d’Es Singló tampoc es quedarà curt, us ho assegur.

- No aturau de tocar cada setmana! Fins ara quina reacció heu tengut per part del públic?

De moment i afortunadament l’acolliment per part del públic ha estat increïble, esteim molt contents de la rebuda que se’ns ha donat en l’àmbit musical tant per part dels oients com per altres músics del panorama. Ens hem sentit mimats en tot moment, tant dins com fora de l’escenari i això fa que tinguem més i més ganes de tocar i seguir endavant.

- Anem una mica enrere en el temps… Què va ser el que vos va portar al canvi de formació original i nom?

El concepte de Saxophobia Funk Project no estava meditat, si somniat, ja que sempre havíem volgut montar un projecte així, però l’empenta que necessitàvem va ser un assaig de quartet en el qual provàrem diverses peces i vam veure que no ens podíem quedar amb el que sonava, que se li podia treure molt més suc a tot això i no podíem deixar passar aquesta oportunitat. Des d’aquell moment es va canviar el xip i va passar de dir-se Saxophobia Quartet a Saxophobia Funk Project afegint-hi a tres nous membres.

- En quant a la situació del funk i el jazz a l’illa pots trobar alguns locals i festivals molt concrets com el Saratoga o el Jazz Voyeur. Us sentiu especialment reflectits en ells o més aviat allunyats?

Tot aquell que vol fer Jazz ha de passar per aquest tipus d’escenaris, a pesar de que nosaltres encara no haguem tengut la sort de ser un d’aquests grups. La nostra música és molt personal, venim d’un jazz influenciat per molts estils: Swing, Latin, Ska, Funk… això fa que la línia que separa la nostra música del jazz a altres estils sigui molt prima, però nosaltres considerem que no cal tancar portes en aquest sentit. Cal fer de tot sempre que es faci bé.

- I continuant a l’illa, què opines de tot el problema amb les sales d’assaig? A vosaltres vos ha afectat d’alguna manera?

El tema amb les sales d’assaig a Mallorca (sobretot a Palma) és greu. Grups emergents haurien de tenir més possibilitats i mitjans per poder desenvolupar la seva música i no obstant això no és així. Respecte a nosaltres en particular, tenim una gran sort, i esteim eternament agraïts a la Unió Musical Inquera que ens cedeix el seu local d’assaig per poder treballar. Com dic, no podem estar més agraïts a aquesta agrupació perquè sense la seva col·laboració en aquest sentit nosaltres no podríem haver treballat de cap manera.

- Ara mateix sou una de les bandes/projectes més actives/actius de l’illa. A on us heu proposat arribar? Vaig llegir en una ressenya de diari que la vostra intenció era apropar la vostra música al públic.  Sou així d’altruistes o vos agradaria arribar a un objectiu concret?

Al principi d’aquesta història el nostre objectiu era impressionar, montar alguna cosa nova, sense molta aspiració, únicament impactar a l’espectador amb una nova formació mai vista. A mesura que ha anat passant el temps hem anat evolucionant i treballant per oferir un millor producte i intentar arribar cada vegada més lluny però sense perdre aquesta il·lusió que teníem des del principi i que el públic s’anés a casa sorprès.

- Llavors quins plans teniu a curt i llarg termini?

A curt termini tenim el projecte de la creació de temes propis i posterior enregistrament d’un CD per a la seva difusió i veure fins a on podem arribar com agrupació. A llarg termini estem esbossant una mini-gira per Madrid i Barcelona, a més d’un projecte nou que estem preparant per presentar a Mallorca, així que estigueu atents ( més rialles).

- Alguns dels membres de SFP sou alumnes de conservatori. En general hi ha aquest mite sobre els músics clàssics que són incapaços de “tocar sense partitura “. Què n’opines? Vosaltres com treballeu? Com escolliu el que tocau? Teniu algun tipus de jerarquia interna per a aquestes coses?

Com bé has dit és tot un mite el que no poden tocar sense partitura. Qualsevol persona si s’ho proposa pot tocar sense ella, solament és qüestió de treball. Nosaltres treballem la memòria obligant a recordar la partitura, no és un problema de quedar-te en blanc, el problema és que no intentis memoritzar. Si treballes, tard o d’hora l’esforç acaba sortint i és una gran recompensa. En quant al repertori (que fins ara són versions) triam temes que ens semblen adaptables per a la nostra formació. Diguem que fem un brainstorming de peces i seleccionam les més adequades per interpretar, les arreglam i a tocar! Haig de dir a nivell personal, que estic molt content amb els músics amb els quals m’ha tocat compartir tot això, ja que són uns professionals. Cadascun de nosaltres té els seus propis embolics i mogudes, però sempre acaba encaixant tot per crear alguna cosa molt però que molt satisfactòria.

- Als alumnes de conservatori els recomanaries que començassin algun projecte extern a la disciplina clàssica o és alguna cosa que simplement acaba sortint de manera natural?

L’única cosa que els diríem és que no es tanquin en una cosa. Que provin la resta i si no els agrada sempre tenen temps de tornar al seu origen. No és bo no sortir i veure que hi ha més que el clàssic, molta gent ho fa, ja sigui per diferents raons com a por a una cosa nova, o haver-hi de dedicar més hores encara… És necessari ser conscient que la música no va en una sola direcció, i que els que podran viure d’ella són aquells que s’adaptin a tot el que sorgeix.

- I finalment, tenim una pregunta fixa en totes les entrevistes. Diga’ns tres bandes, projectes, solistes amb els quals us agradaria treballar, tocar o col·laborar.

Ufff… Bandes: Youngblood Brass Band, Big Phat Band, Electro Deluxe Big Band. Solistes: Paquito D’Rivera, Eric Marienthal & Candy Dulfer. Projectes: Enregistrament d’un CD amb temes propis, Gira per Madrid & Barcelona i el tercer no ho diré, l’única cosa que puc fer és aconsellar-vos que estigueu atents al Facebook del grup, perquè per aproximadament setembre d’aquest any s’està cuinant alguna cosa molt grossa jaja.

Concert de Saxophobia Funk Project als SINGLONCERTS
Dijous 18 d’abril 2013 a Es Singló.
23h, entrada lliure
Més info

SINGLONCERTS celebrats