Anem de Concerts

“Volem que un disc nostro del 2008, pugui escoltar-se igualment el 2028” – Alberto Santolaria, Eek

Alberto Santolaria dels Eek, a l'entrevista per a Anem de Concerts

A les darreres hores de sol de la tarda d’avui dimarts, he mantingut una delectable conversa amb Alberto Santolaria sobre la seva visió de l’entorn musical que envolta Eek, que aquest dijous 27 de febrer actuarà a Es Singló de Binissalem, en el cicle Singloncerts.

- “Eek Declares War”… a qui declararia Eek la guerra?

Jo crec que a la situació que vivim avui en dia de desordre i caos. Si la pregunta es refereix a qualcú en particular, idò a ningú. Jo crec que no s’ha de declarar la guerra a ningú. Però sí que és veritat que, tal vegada, el títol del disc va en relació a la situació que vivim de desordre i excés d’informació. Enyor l’època en què érem més joves i les coses eren més senzilles i fàcils. Amb manco informació vivíem més feliços.

- El vostre segon àlbum encara no té un any, però quines sensacions vos han quedat durant aquests mesos? Canviaries quelcom del disc?

No canviaria res del disc. Per a mi, el disc, a pesar del temps que va durar de gravació i preparació, va quedar rodó tal com ho volíem, tant en el que gravàrem, mesclàrem i masteritzàrem.

- És curiós que al vostre bandcamp posau algunes molt bones crítiques que vos han fet de l’àlbum. Qualcun pic heu vist un mal comentari en relació a la vostra música? Vos afecta de qualcuna manera el que digui la premsa, crítica o mitjans?

La veritat és que no em preocupa el que digui la gent en relació a la nostra música. Sí que és veritat que hi ha gent a qui no li agrada tant l’estil, ja que és peculiar i molt personal i ho entenc perfectament. En ocasions hi ha gent que en finalitzar un concert et diu “això me recorda a tal o qual”, el qual no té res a veure amb Eek, però si hi ha algun comentari negatiu, no m’afecta. A qui li agradi, genial, i a qui no, idò hi ha molta música en el mercat per a poder satisfer les necessitats musicals de cadascú.

- La relació que teniu amb Son & the Holy Ghosts és quasi de fadrí jove-fillol, sent voltros els darrers. Com sorgeix aquest recolzament?

Sempre he tengut el dubte de si va ser en Joanet de Pecan Pie…ell sempre me diu que no!. Però bé, jo crec que va sortir d’en Guillem (Son Mesquida), el convidar-nos l’any passat a estar amb ells a la presentació del seu disc. Pens que ho va fer sobretot pel paral·lelisme entre el seu estil de música i el nostro. Aquí som pocs grups que feim un estil americana o folkie, o rock, que al cap i a la fi per a mi som una banda de rock. Aleshores, pens que això el va dur a triar un grup com Eek i la veritat és que sempre ens hem duit molt bé amb ells i amb tot el món, cosa que fins el moment trobava a faltar aquí a Mallorca. És a dir, trobava a faltar un poc de complicitat i companyonia entre grups, ja que pareixia que cadascú era una illa dins una illa i vivíem separats. A mi sempre m’ha agradat que hi hagués més de compadreo, de convidar a un altre grup a un concert… Però bé, jo crec que la culpa de que S&THG ens apadrinàs, és de Joan Andreu (rialles).

Eek actuaren al Teatre de Lloseta_30abr13, convidats pels S&THG

- I si voltros poguéssiu ara apadrinar una banda, quina seria?

Bé, jo crec que encara no hem arribat al punt de ser tan coneguts com per afillolar una banda. Evidentment tots els grups que envolten el projecte de Pecan Pie, com Poomse o Los Chicos de John Deere, tenim més afinitat en vers a altres grups de Mallorca. Però he de reconèixer que visc un poc aïllat del que es fa aquí i conec pocs grups. Però, per suposat que podríem tocar plegats amb qualsevol grup que actuï amb professionalitat.

- Junt amb S&THG, The Misery Strings i L.A., sou com el petit dream team de l’estil americana de l’illa de Mallorca. D’on vos surt aquesta connexió amb l’Amèrica profunda i amb tot el folkie?

Jo fa temps que em vaig desconnectar de les emissores de ràdio, la televisió i d’internet a nivell de youtube… El que faig ara és limitar-me a escoltar i, tal vegada puc parlar amb nom de tots els components d’Eek, som més d’escoltar bandes dels 70 i 80, com ara Neil Young, la Creedence… Joan és més de Pink Floyd… És a dir, ens agrada molt escoltar la música americana d’aquella època, així com també l’anglesa, com ara Led Zeppelin o Black Sabbath. Per tant, jo personalment, a l’hora de composar cançons, m’he basat més amb Neil Young o The Jayhawks cercant un so més americà.

- Per un costat, explica’m en què consisteix el recent Contracte Editorial que acabau de firmar…

A veure. Sempre he sentit a dir que, quan un grup edita un disc sense discogràfica, es considera una maqueta. Aquesta afirmació sempre m’ha paregut curiosa, ja que publicar un disc ben gravat amb bons mitjans, tant sigui amb discogràfica o sense, val molta pasta. Jo sé que la música que feim Eek és atemporal i que, tal com ho deia el de la discogràfica, ell l’escoltava als anys 70 i principi dels 80. Aleshores, es tracta d’una música que a nivell de discogràfica i de concerts pot no agradar tant però, pel que fa a comercialitzar-la per a bandes sonores de pel·lícules o anuncis, té més tirada i un ventall més ample. La veritat és que a mi m’era igual una cosa o l’altre. Em feia molta il·lusió, i també crec que a tots els Eek, arribar a una discogràfica, i ens ha donat una satisfacció molt grossa. Que sigui un contracte editorial pareix el més adient per a les nostres necessitats avui en dia, ja que la situació familiar de cada component ens complica anar de gira. El fet de que les cançons es puguin comercialitzar de forma separada, és una molt bona forma d’arribar al públic.

- … i per altra banda, digues-me a quin producte, empresa o director de cinema vos vegeu servint com banda sonora de recolzament.

Home, sempre m’han agradat les pel·lícules de David Lynch i no m’importaria gens ni mica que la nostra música fos a les seves. I a les pel·lícules de l’Oest en general, que no són les que tenen música country, també m’agradaria. Un altre exemple, la que va fer Sean Penn com a director, Into the Wild, és de l’estil de pel·lícules a les quals m’agradaria que la música d’Eek fos banda sonora.

- Ara bé la pregunta fixa que feim a les entrevistes de la web Anem de Concerts. M’has de dir tres bandes, projectes o artistes amb els quals vos agradaria tocar, col·laborar o gravar.

Tal com sempre dic a Joan Andreu de Pecan Pie, m’encantaria gravar una cançó amb la participació de Gary Louris de The Jayhawks , de fet ja he pensat quina cançó d’Eek seria. Tocar amb Neil Young ja seria fantàstic, encara que només tocàs les maraques. I si hagués de triar un productor musical per a un nou disc, Rick Rubin seria el màxim!

- Ara mateix, quina és la situació amb les bandes màter de cadascú dels components? Vos heu centrat en Eek o seguiu amb els vostres antics projectes?

Guillem segueix amb Marlovers i estan enregistrant un nou disc. Roberto continua amb Gato Martín, que és un grup de funk. Jo crec que tot això és molt positiu per a Eek, el fet de que gravin a altres llocs, que participin en grups de música distinta a la que feim amb Eek, etc…, ja que t’ensenya coses noves i diferents. Joan ara està en stand by amb el grup que tenia, anomenat Tres Setmanes i Mitja, però també ha estat fent altres coses. Jo crec que, excepte jo que només estic a Eek, és molt positiu que ells facin altres coses, ja que aprens coses noves, fas coses diferents, estan més oberts i descongestionats i esdevé en què aporten més coses a Eek.

- Entre els vostres primer i segon àlbums editats, varen passar tres llargs anys. En què estau ficats ara? Hem d’esperar fins el 2016 per al tercer disc?

Possiblement… o 2017… A veure, sempre he dit que per fer un bon disc has de tenir moltes cançons. Amb això no vull dir que el nostre disc sigui molt bo, això serà qüestió de gusts, però per a fer el primer disc d’Eek, teníem una quarantena de cançons de les quals vàrem haver de triar les 12 ò 13 que hi quedaren. Per al segon disc teníem altres tantes i haguérem de fer molts de descarts. No m’agrada fer discs amb el que tens a mà. És a dir, enguany he fet deu cançons i les enregistr.Idò no. Preferesc meditar-les, preparar-les, editar-les, gravar-les en demo, regravar-les… i quan arribin a la gent ja siguin productes de qualitat i no el primer que t’ha passat pel cap. En definitiva, vull estar orgullós del que hem publicat i no gravar la primera cançó tot d’una que la tens feta, sinó, composar, triar, descartar i, finalment, gravar-la si hi ha doblers. La idea és que les nostres cançons estiguin fora de temporada i no estiguin influïdes per la música del moment, esdevenint atemporals. D’aquesta forma, volem que un disc nostro del 2008, pugui escoltar-se igualment el 2028, cosa que és complicadíssima, però intentes que la música perduri més en el temps. Record que Michael Jackson va triar d’entre 500 cançons amb Quincy Jones per a gravar el disc Thriller.

- I amb els descarts? Es fa un púding?

(rialles) Idò els descarts serveixen per a fer noves cançons. En ocasions, jo he agafat tornades d’una cançó, ponts d’una altra i intros d’una altra per fer un púding i he arribat a conformar una cançó sense que es noti que són diferents bocins i de distints anys. Fixa’t, quan vull inventar cançons em surten bocins de pocs segons, o d’un minut, que a vegades no van amb la melodia que jo sempre vull cercar per a les cançons. Per tant, alguns els vaig guardant i altres els vaig descartant. Ara dec tenir a ca meva, devers 16 GB de retalls entre els quals n’hi ha de fets fa molts d’anys i algun dia n’aprofit alguns que encaixen per a completar alguna cançó nova, com si d’un puzle es tractàs.

Foto Carles Pericás; Disseny Luis Voodoo