Anem de Concerts

“Ningú t’insulta pel carrer dient-te Indie!”

Pope i José de Supersubmarina davant la sala Es Gremi

Just uns minuts abans de la seva prova de so, parlem amb José Chino, Pope, Jaime i Juan Carlos, els quatre membres de Supersubmarina, durant la seva segona visita a l’illa, on van tocar a la Sala Es Gremi.

Ara que el dia 22 de maig l’àlbum ha fet un any i porteu un temps girant amb ell, quina perspectiva teniu d’ell des que va sortir?

José Chino: L’àlbum ha funcionat gairebé per sobre del que esperàvem d’ell. Que amb un segon disc estiguem omplint algunes sales que hem omplert i tocant com a caps de cartell de festivals, per a nosaltres ha estat molt important, veritablement una sorpresa i una satisfacció molt gran del treball que hem fet com a banda en aquests quatre o cinc anys. Esteim molt orgullosos del que hem après i com hem evolucionat.

Quan el disc va sortir vau dir que volíeu fer una cosa amb la qual estiguéssiu còmodes i no vos avorrís durant almenys dos anys i mig, però ara que l’àlbum té un any no vos ha entrat una altra vegada el gusanillo de tornar a ficar-vos a gravar?

Jaime: Sempre! (riu) El que passa és que enmig d’una gira no et dóna temps a aturar-te a compondre seriosament. Sí que és veritat que ja esteim pensant en el que passarà l’any que ve.

És a dir, que no seran dos anys i mig?

J: No, dos anys i mig no seran.

A més, quan va sortir vau comentar que era sobre les diferents etapes després d’una ruptura sentimental. Quin record teniu de la vostra primera ruptura, del vostre primer desamor o algun amor adolescent?

JC: En el meu cas, el meu primer amor està aquí reflectit. Al final, de tot se’n surt, de tota la merda o de voler-se suïcidar. Quan es tanca una porta, s’obren finestres.

Del disc, quina és la cançó amb la qual us sentiu més còmodes o la vostra cançó favorita?

Pope: Cadascun tenim la nostra cançó a cada moment, però sí que és veritat que cada concert es viu de forma diferent, però jo em sento molt identificat tocant Ana.

J.C.: A mi Tecnicolor em diverteix bastant.

Juan Carlos: Jo no tenc cap favorita…

J.Chino: no t’agraden les teves cançons! (riures)

Juan Carlos: depenent del lloc, perquè cada ciutat, cada escenari és un món.

I amb la qual millor resposta del públic teniu, que sentiu que els heu tocat el coret?

J.C.: També depèn molt del lloc on estiguis però jo crec, per exemple (i no és perquè l’hagi dit abans) que Tecnicolor és el punt d’inflexió del concert, perquè tota la primera part són cançons més tranquil·les i a partir de Tecnicolor és quan la gent entra en la dinàmica del concert i tot creix una mica més.

Seguint amb el disc, a qui li carregaríeu una Santacruz? Si la hi carregaríeu a algú, clar…

J.C.: Crec que més que carregar-li la Santacruz, la creu que tenim nosaltres ara mateix són els polítics que ens estan governant, que dia a dia veiem que el pes que portem per la crisi en gran mida és per la seva culpa. Això és la creu que portem els espanyols ara mateix gràcies o per la seva culpa.

En el meu cas personal, i crec que també el de molta gent, la primera vegada que vaig saber de vosaltres va ser gràcies al programa de ràdio Ingravidez. Quina relació teniu, o teníeu, amb el programa? Vau arribar a parlar alguna vegada amb Ramón (Redondo, el seu presentador)?

J.C.: Clar! De fet, el dijous de la setmana passada vam estar amb Ramón a Madrid i la veritat és que és un amic des de fa molt de temps. Ens va donar l’oportunitat d’estar al seu programa diverses vegades, una en l’estudi i unes altres per telèfon, i és un llàstima que aquest programa ja no existeixi perquè era dels grans programes de ràdio d’aquest país. Però bé, així són les coses.

És a dir, que va ser molt important per als vostres inicis.

J.C.: Va ser dels primers programes que ens va recolzar.

Ja que parlam d’Ingravidez, normalment el rang de música que sonava al programa era d’estil indie o pop-rock. A vosaltres sempre se us ha etiquetat d’indies, però realment us sentiu a gust amb aquesta etiqueta?

J.: Ni a gust ni a disgust

J.C.: No sé, a veure…Ningú t’insulta pel carrer dient-te Indie! o Indie de merda!

Però no us ha tancat d’alguna manera, o obert portes?

JC: Si ens ratllessin més de comercials o mainstream, això sí et pot tancar portes en alguns llocs on el tema indie està més arrelat. Alguna vegada ens han dit que no érem prou indies per estar en determinats costats, però crec que aquesta no és una actitud massa indie.

De tota manera, com vegeu a totes aquestes bandes, aquesta primera fornada de bandes indies que vau sortir a Espanya? En quin moment us veieu dins de l’escena musical nacional?

J.C.: Dins de l’escena nacional, essent honests, crec que hem estat un dels grups que a nivell de públic més hem crescut i en menys temps, i la veritat és que ja tenim un status i el respecte de molta gent. Però també som conscients que som molt joves i pràcticament uns nouvinguts en això i que tenim moltíssim que aprendre encara d’altres bandes, que en el dia a dia dels festivals ens ensenyen com cal tocar i com cal fer les coses. Hem d’oblidar-nos d’on estiguem i seguir treballant, millorant i aprenent.

Ja que parles de bandes més establertes, vosaltres sempre heu dit que quant a so sou molt semblants a Franz Ferdinand o Editors, però en relació a les lletres, teniu algun referent?

JC: Sempre m’he fixat molt en les lletres de Los Planetas o, també, Piratas. Però Planetas i Jota són el nostre principal referent i en relació a temàtica són molt semblants a les nostres.

Perquè vosaltres com a banda, quin tipus de metodologia teniu? Teniu algun tipus de jerarquia o com és la vostra rutina com a músics?

JC: Depèn de la fase en la qual estigui la banda. Fins fa molt poc, la nostra rutina era estar de bolos i entre setmana fer algun assaig per mantenir la forma, com si fóssim esportistes, però ara comença a canviar perquè hem de compaginar els assajos de la gira amb anar preparant les cançons noves. Ara ens esteim ajuntant Juan Carlos i jo per veure els ritmes per a anar construint l’esquelet dels nous temes; al mateix temps esteim fent classes a part: de bateria ell (assenyala a Juan Carlos), Jaime d’harmonia, jo de tècnica vocal, per no estancar-nos. A tot això afegeix-li quan cal fer entrevistes, els bolos de cada setmana, si cal modificar repertori, si cal adaptar alguna cosa…

Però vosaltres seguiu establerts a Baeza?

Tots: Sí, exacte.

Volia preguntar-vos sobre els premis, en concret sobre la nominació als EMA i el premi Rolling Stone a Millor Grup Revelació. Els premis com els preneu: com un repte o com un reconeixement al treball ja fet?

J.: Com un reconeixement i simplement ho acceptes. Agraeixes a tota la gent que t’ha votat i ha confiat en tu, perquè al cap i a la fi aquests premis són per votació popular, però a partir de rebre un premi no ets més músic o menys músic.

No us empeny de cap manera?

J.: Són coses que et motiven i simplement s’agraeixen.

A la nostra pàgina web tenim una pregunta fixa que fem a tots els grups i és que ens digueu tres grups, projectes, cantants, productors amb els quals us agradaria col·laborar, tocar, participar, gravar…

J.C: Ens han fet aquesta mateixa pregunta, no per a una entrevista, però sí últimament.

P: Arcade Fire (riu)

J.C: Compartir cartell amb els Strokes, per exemple, estaria molt bé.

J: Jo per exemple, compliré un somni que és tocar amb Travis, que és un dels meus grups favorits.

I el tercer?

J.C.: Treballar amb algun productor americà que hagi fet discos que ens agradin. Un dels nostres somnis és anar a gravar als Estats Units, per allà s’ha fet tot, l’estudi gairebé dona igual, però qui sap si algun dia podrem anar a gravar un disc allà.

Després del bolo de Palma, quins plans teniu per a l’estiu?

J.C.: Molts festivals, aquest estiu n’hi ha moltíssims. Ja portem algun fet, però serà des de juny fins a finals de setembre i a partir d’aquí a preparar el final de gira durant els últims tres mesos fins al proper any. Tot això, compaginant-ho amb les maquetes dels temes nous que hem començat a gravar aquesta setmana. Ara tenim moltíssim treball. Entre unes coses i unes altres cal estrènyer-se.

**Pots llegir aquesta entrevista en castellà aquí.