Kitty, Daisy & Lewis actuen el dimarts 4 d’octubre al Teatre de Lloseta
L’autenticitat i originalitat de Kitty, Daisy & Lewis arriba al Teatre de Lloseta, on presentaran en directe el seu nou treball “Smoking in Heaven”.
Els germans Durham, que són uns apassionats de la música rockabilly, ja varen demostrar al Primavera Sound 2009 que la seva posada en escena és autèntica i, si més no, original. El començament de l’actuació amb una cançó cantada “a cappella”, l’intercanvi continuat d’instruments entre els components, la varietat de registres musicals que interpretaren i la frescor de les seves cançons, varen fer que protagonitzessin un dels concerts més interessants d’aquella edició, quan només havien publicat el seu primer disc homònim.
Als concerts, el grup dels tres germans es completa amb Ingrid Weiss (mama) al contrabaix, Daddy Grazz (papa) a la guitarra acústica i el legendari trompetista jamaicà Eddie “Tan Tan” Thornton.
Kitty, Daisy & Lewis tornen al nostre país, fent aturada al Teatre de Lloseta, per a presentar el seu nou disc “Smoking in Heaven”(2011), amb 13 temes que continuen la línia revival del seu primer disc a la vegada que el combinen amb múltiples estils i tempos. A més, en aquest llarga durada han concedit més espai a la música instrumental, recordant a les sessions de boogie habituals en els grups que omplien les pistes de ball.
El dimarts 4 d’octubre de 2011 el Teatre de Lloseta serà una pista de ball plena d’amants de la bona música.
Les entrades tenen el següents preus segons el canal de compra:
* anticipada a Literanta (Palma), Bar Bestard i AJuntament (Lloseta), Poliesportiu (Sa Pobla): 17 eur
* anticipada a http://www.fonart.com/entradas/ : 17 eur + 1 eur despesa gestió = 18 eur
* a taquilla: 20 eur
El següent video correspon al que serà el nou senzill del disc “Smoking in Heaven”, que sortirà al mercat el proper 24 d’octubre.
Aquest és l’enllaç a l’esdeveniment del facebook: https://www.facebook.com/event.php?eid=285988141411242
Al llarg de l’any veig molts de concerts, tant a l’illa com a fora d’ella. N’he vist de bons i de no tan bons, d’originals i peculiars i de simples, d’avorrits i d’èpics. Tots tenen coses que els distingeixen dins la meva memòria. Quan al de Kitty, Daisy & Lewis de dia 4/oct/11 al Teatre de Lloseta el consider un dels millors de tota la meva vida. Entre d’altres, les raons d’aquesta valoració són:
- el fet de ser un grup emergent que ja he vist en directe quan només tenien un sol disc i que amb el segon han avançat dins la seva carrera, fent una presentació en directe excel•lent que ha superat les meves expectatives, que ja eren molt altes;
- l’autenticitat del grup tant a l’aspecte musical com al de la imatge. Fan autèntic rock’n’roll de la mateixa forma que als inicis del gènere, amb un so calcat al d’aquell temps. Per aconseguir-ho utilitzen instruments i amplificadors de l’època. Tots aquests detalls més el de la seva estètica, m’ha transportat als anys 50;
- l’estructura de les cançons es desmarca de la tradicional i les doten d’una originalitat pròpia del grup;
- l’intercanvi continu dels instruments entre els tres germans és una altra característica que els diferencia de la resta de grups que he vist fins ara, a l’hora que amplia la varietat de l’estil musical del grup;
- a més de respectar el so clàssic, utilitzen múltiples registres i estils musicals més actuals que donen la nota d’originalitat que els fa diferent de la majoria de grups del gènere;
- la quantitat d’instruments que utilitzen per a la seva música, tots de l’època, alimenta la seva proposta i pot considerar-se un museu itinerant. A Lloseta han tocat contrabaix, semibateria, xilòfon, òrgan, guitarres acústiques i elèctriques, harmònica, banjo, trompeta, acordió…
- a part de l’anècdota que els components del grup siguin tres germans, resulta peculiar que els acompanyen la Ingrid Weiss (mama) al contrabaix, Daddy Grazz (papa) a la guitarra acústica i el legendari trompetista jamaicà Eddie “Tan Tan” Thornton (que el mateix mes compleix 80 anys);
- que hagin interpretat un repertori totalment propi, quan és habitual que les formacions de R’n’R i rockabilly incloguin alguna versió de qualque tema clàssic;
- que la seva proposta musical al concert hagi estat una lliçó de tocar instruments, de veus i de combinació d’estils musicals;
- que hagin mostrat la seva simpatia als que els hem esperat a la sortida del concert per a parlar amb ells;
- que el concert s’hagi fet al Teatre de Lloseta, programat per Fonart, amb una bona assistència de públic, fet que demostra l’interès per la música de qualitat d’una immensa minoria de mallorquins;
- que hagi pogut compartir aquests moments inoblidables amb els meus amics Joan, Miquel, Xim, Biel, Tomeu, Manel, Miguel, Pere i les meves germanes Leticia i Estefania;
Tot això plegat fa que aquest concert hagi estat un dels millors entre el centenar de concerts que he vist durant la meva vida.
Visca la música en directe!
Al següent enllaç podeu veure fotos del concert que Fonart ha penjat a la seva web:
http://www.fonart.com/fotos/fotos-concierto-kitty-daisy-lewis-lloseta/
Un record del grup:
Una foto realitzada durant l’acutació per Pere Català, a qui li agraeix haver-la cedida a Anem de Concerts.